| Exercicis de la desena lliçó |
La e oberta i la o oberta
Llegamos a un punto que va a requerir un poco de esfuerzo por tu parte, ya que se trata de dos sonidos que en un principio no hacen los castellanoparlantes -si en tu dialecto no pronuncias la ese final en una palabra como mujeres o como todos, léelas en voz alta, posiblemente la seguda e o la segunda o las pronuncies con la boca más abierta que la primera e de mujeres o la primera o de todos, si es el caso, felicidades, ya sabes cómo se pronuncia una e y una o abiertas-. Si no la pronuncias no te preocupes la e y la o que pronuncias, equivalen a la e y a la o cerradas del catalán, para hacerlas abiertas cuando las pronuncies abre más la boca, no hay más misterio.
En catalán, la e y la o abiertas son un sonido más como la a, la b, etc. Esto quiere decir algunas cosas:
Distribució de la e oberta
| Context
|
Exemples
|
Exepcions
|
| Ante una l
|
aranzel, arrel, cel, cruel, delta, duel, Elda, Elx, estel, fel, fidel, fuel, gel, gratacel, hotel, infidel, mel, melsa, Miquel, model, Novelda, paral·lel, pèl, rebel, recel, selva, tela, vel,
|
feltre, pel
|
En el catalán de la Comunidad Valenciana son cerradas las palabras delta, selva.
| Ante una l·l
|
Apel·les, bèl·lic, Brussel·les, cel·la, cèl·lula, libèl·lula, maquiavèl·lic, novel·la, parcel·la, satèl·lit
|
-
|
Ante una r seguida de otra consonante
| Ante una rc
|
cèrcol,
|
cérvol, terme
|
| Ante una rg
|
verge, conserge
|
-
|
| Ante el grupo rt
|
Albert, cert, concert, desert, ert, expert, julivert, obert, oferta, vèrtex
|
-
|
| Ante el grupo rd
|
gerd, merda, perdre, verd,
|
-
|
| Ante el grupo rp
|
esquerp,
|
serp
|
| Ante el grupo rb
|
acerb, erb, superb, verb,
|
herba,
|
| Ante el grupo rl
|
merla, perla,
|
-
|
| Ante el grupo rn
|
altern, autogovern, caverna, cisterna, extern, govern, hivern, etern, infern, intern, matern, modern, patern, Paterna, quadern, subaltern, taverna, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna,
|
-
|
| Ante el grupo rs
|
advers, anvers, Anvers, convers, dispers, divers, envers, obvers, pervers, revers, univers, vers,
|
- Los plurales de todas las palabras acabadas en -er
|
| Ante el grupo rç
|
cerç, comerç, esmerç, reesmerç, terç.
|
-
|
| Ante el grupo rx
|
guerx, guerxa, perxa,
|
-
|
| Ante una rr
|
cerra, desferra, erra, erro, esquerra, ferro, gerra, guerra, postguerra, serra, terra, verra, verro
|
-
|
| Algunas palabras ante el grupo de consonantes -ndr-
|
cendra, divendres, gendre, tendre
|
-
|
| Algunas palabras acabadas en el diftongo -eu
|
Amadeu, ateu, Bordeus, caldeu, conreu, creu, deu, egeu, europeu, fideu, guineu, hebreu, hereu, jubileu, liceu, lleure, museu, peu, pigmeu, plebeu, preu, la seu (seo o catedral), trofeu
En los infinitivos acabados en -eure: beure, creure, deure, seure, treure, veure.
En los nombres acabados en -eula: neula, teula.
|
1. Si la u alterna con la v en palabras de la misma família: breu/brevetat, Déu/diví, greu/gravíssim, manlleu/manllevadíssim, meu/meva, neu/nevada, relleu/rellevant.
|
Los infinitivos en -eure y en las palabras acabadas en -eula se pronuncian con una e cerrada en la Comunidad Valenciana.
Cuando en la sílaba siguiente hay una i
| Acabadas en -eri
|
aeri, bacteri, deuteri, dicteri, encanteri, eteri, hemisferi, imperi, magisteri, ministeri, misteri, presbiteri, Tiberi.
|
-
|
| Otros casos
|
col·legi, confeti, congènit, emèrit, evangeli, excèrcit, èxit, incendi, inèdit, mèrit, Mèxic, neci, nervi, obsequi, pèrit, premi, tebi
|
-
|
Palabras esdrújulas
| -
|
gènesi, pècora, pèrgola, rèmora, sèmola, sèptuple,
|
Bétera
|